Suecans pel món en 2016

IMG_8911.JPG

 

Sueca està repleta de viatgers  que ens envien fotos amb les seues experiències. Esta és una selecció dels que han viatjat enguany, tots interessants, una llista  llarguíssima…

En 2016 també hem viatjat  per tot el món de diferents maneres: viatges personals, en parella, familiars, propers, llunyans, uns altres amb un toc més fresc, divertits, els que han anat amb les seues motxilles,  de treball, d’estudis, de plaer…

Un any més hem fet un xicotet recordatori dels llocs que heu visitat, no solament les millors fotos del paisatge, sinó dels llocs on heu tingut eixes històries que guardareu en la vostra memòria durant molt de temps.

Comencem amb Julian Alcañiz Ferrer que degut al seu treball, recorre el món sencer. Este any que hem passat ens ha deixat imatges tan fantàstiques com les que a continuació vaig a mostrar-vos.

 

Julian 'La Mano' de Mario Irrazábal. Emblema Playa Brava - Punta del Este.

Punta de l’Est, Maldonado, Uruguai.

JUlian Punta del Este, Uruguay.

La Platja Brava és una platja uruguaiana situada en la costa de l’oceà Atlàntic.

Des de Platja Brava s’albira l’Illa de Llops on es practiquen esports de navegació.

En aquesta platja es troba l’escultura popularment coneguda com La Mà realitzada en 1982 per l’artista xilè Mario Irrazábal (també cridada Escultura Home emergint a la vida o Monument a l’ofegat).

En el nord d’Argentina prop del pas fronterer de Jama amb Xile, estan les Salines Grans.

Julian Alcañiz Ferrer Salinas Grandes, Jujuy, Argentina.

Es tracta del tercer salar més gran de Sud-amèrica (amb molt poca diferència, per darrere de Uyuni i de Arizaro en la província argentina de Salta), amb una extensió de mes de 12 mil hectàrees a cel obert.
L’origen de les Salines Grans es remunta a entre 5 i 10 milions d’anys, quan la conca es va cobrir per complet d’aigües provinents d’un volcà.

La gradual evaporació d’aquest líquid i els seus components, és el que va donar posterior forma a aquest salar que posseeix una capa de sal l’espessor de la qual mitjana és de 30 centímetres i resisteix el pes de vehicles fins a camions mitjans.

Julian 200 aniversari de l'independencia. 9 de juliol.Salinas Grandes, Jujuy, Argentina.

En 2016 es van  celebrar els 200 anys de la Indepèndencia de la República Argentina, concretament el 9 de juliol i Julian estava allí.

 

També a Mèxic va estar uns dies, a la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxicjulian Catedral Metropolitana Ciudad de México. Zócalo de la ciudad

Obra màxima de l’arquitectura colonial en el continent americà, la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic s’erigeix majestuosa, en el Sòcol de la capital com la catedral més gran de Llatinoamèrica i un dels temples més emblemàtics de la cristiandat en el món.

Altre lloc que va visitar són les piramides de Teotihuacán.

julian Las Pirámides De Teotihuacan. mexic

Teotihuacán és un lloc únic on es conjuguen la Història, l’arquitectura i el misteri. Ningú sap el nom real d’aquesta ciutat que en la seua època d’apogeu va ser una de les més grans del Món. Ningú sap la causa del seu abandó. Ningú sap què va passar amb els seus milers d’habitants.

Situada en el centre de Mèxic, a una hora i mitja del DF, és un lloc d’imprescindible visita. Impressionen les seues dimensions, la seua magnificencia, la seua grandesa en ruïnes. I sobretot és inevitable sentir-se xicotet davant les gegantesques dimensions de les seues grans piràmides, la del Sol i la de la Lluna.

I no podia faltar el Coliseu Arena. És l’escenari en foma d’embut que al llarg de 71 anys ha presenciat els combats més emblemàtics de grans lluitadors de la història.

julian Arena Coliseo. mexic

L’Arena Coliseu és un dels escenaris testimoni de grans gestes de la lluita lliure i la boxa, que es troba en el centre històric de la Ciutat de Mèxic.
Compta amb 5 mil 400 localitats; l’assistència mitjana mensual és de 5 mil persones. En els seus primers anys va albergar funcions els dimarts a les 20:30 hores i els diumenges a les 17 hores

 

 

Una de les famílies més viatgeres d’e 2016, ha estat la família Coves-Roldàn. Xavi, Elena i la seua filla van començar per Paris, visitant els llocs més emblemàtics.

A la vora del riu Sena. És un riu francès que fa 776 km de llarg. El Sena és una via navegable molt important que connecta París amb el canal de la mànega

Xavi coves Río Sena,

 

L’emblema de París. La Torre Eiffel  formada per una estructura  de ferro, amb 300 metres d’altura i més de 10.0000 tones de pes.

xavi torre

L’arc del Triomf és un dels monuments més famosos de la capital francesa. Construït entre 1806 i 1836 per ordre de Napoleó Bonaparte per a commemorar la victòria en la batalla de Austerlitz, està situat en l’extrem occidental de l’avinguda dels Campos Elíseos

Xavi Arco de Triunfo de París.

L’Òpera de París també coneguda com  Palau Garnier és un dels edificis més característics del paisatge urbà de la capital francesa. Napoleó III de França va ordenar la seua construcció a l’arquitecte Charles Garnier, qui el va dissenyar en estil Neobarroc.

Xavi coves Opera Paris.

 

El Museu del Louvre és el museu més important de França i un dels més visitats del món. Actualment rep més de vuit milions de visitants cada any.
Format a partir de les col·leccions de la monarquia francesa i les espoliacions realitzades durant l’imperi Napoleònic, va obrir les seues portes en 1793 mostrant un nou model de museu, que passava de les mans de les classes dirigents al gaudi del públic general.

Xavi coves louvre

 

Gaudir el temps de vacances a bord d’un creuer és més freqüent, ja que les avantatges alhora de viatjar que ofereixen són notables. Per començar, els viatgers que no poden parar quiets, tenen una infinitat d’opcions per satisfer les seves ganes d’aprofitar cada moment, perquè cada dia es visita un port diferent i es pot escollir entre conèixer la ciutat mitjançant una excursió organitzada.  Este és el viatge que van fer, pel Bàltic.

Estes són algunes de les fotos, precioses, per cert, que ens han fet arribar dels llocs que han recorregut.

La catedral de Alejandro Nevski, esta Catedral ortodoxa és un dels punts turístics més importants de Tallin.
La primera apreciació és la seua semblança a les catedrals russes. La raó de tal similitud és que el seu arquitecte era rus, Mikhail Preobrazhenski, de Sans Petersburg, personatge que també va fer catedrals a Florència, Niça, Viena i Sofia.
Va ser durant el període en el qual Estònia era part de l’imperi rus tsarista quan es va construir (any 1900 aprox), com a símbol de la dominació de l’imperi. Esta dedicada al príncep de Novgorod, Alexander Nevski Yaroslavich.

xavi Catedral de Alejandro Nevski de Tallin

La Plaza de la Llibertat és una part molt important del patrimoni de Tallin, que simbolitza l’orgull nacional i cívic. És el centre modern de Tallin
Situada en el centre de la ciutat, prop del casc antic, la zona és un popular punt de trobada per als locals i l’oci. Escenari habitual de diverses activitats urbanes de concerts gratuïts per als espectacles de carrer i exposicions.

xavi Plaza de la libertad de Tallin

El parlament d’Estonia està situat en un lloc excepcional, a la part alta d’un pujol; amb la vista de la torre darrere del parlament de la torre, i la catedral d’Alexander Nevsky al capdavant.

Xavi Coves Parlamento de Estonia

El museu Nobel, és un museu sobre el Premi Nobel, i les persones que ho van rebre des de 1901 fins hui. Alfred Nobel, que després de la seua mort, va deixar uns diners dedicats als premis, que cada any recompensen els avanços de la ciència, la persona que més va fer per la pau, o un escriptor per a les seues obres literàries. Este museu es troba en l’antic edifici de la borsa d’Estocolm,  en el barri històric de Gamla Stan.

Xavi Museo Nobel en Estocomo

El Museu del Hermitage de Sant Petersburg, Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d’antiguitats del món. La col·lecció del museu ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Neva. La resta del complex arquitectònic ho formen cinc edificis i un recinte per a emmagatzematge obert. El museu es va formar amb la col·lecció privada que van ser adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins a 1917 quan va ser declarat Museu Estatal.
La seua col·lecció, formada per més de tres milions de peces, abasta des d’antiguitats romanes i gregues, a quadres i escultures de l’Europea Occidental, art oriental, peces arqueològiques, art rus, joies o armes. La seua pinacoteca està considerada una de les més completes del món.

L’edifici més important de Sant Petersburg és la catedral del Salvador sobre la Sang Vessada. Esta obra d’art és visible des de l’avinguda Nevski Prospekt, la més bulliciosa de la ciutat. Des de Nevski Prospekt s’obté la primera imatge de la Sang Vessada i ja des de lluny impressiona el seu colorit. És l’església més bonica de la ciutat perquè tant el seu interior com el seu exterior són simplement perfectes.

xavi Sant petersburgo

Balneari d’Alemanya. Així criden a la ciutat de Warnemunde els propis alemanys.
Preciós racó al costat del mar bàltic, amb nombrosos llocs de menjar i restaurants amb un peix fresquíssim i una llum i colorits que més aviat podrien parcer del Mediterrani. Gents agradables i hospitalàries. Uns lloc preciosos.

Xavi Warnemünde Port - copia - copia

Xavi Vasa Museum en Estocolmo - copia - copia

I ja per finalitzar l’any viatjant (és el que toca) la ciutat de Roma

La Font del Tritó s’erigeix en el Quirinal (Roma, Itàlia), prop de la Fontana de Trevi. Va ser realitzada pel genial mestre del Barroc italià, Gian Lorenzo Bernini. Esta espectacular font, està situada en el centre de la Plaza Barberini.

xavi Coves Fontana del Tritone. Piazza Barberini.

L’escultura de la Fontana dei Quattro Fiumi o Font dels Quatre Rius, és troba a la Piazza Navona de Roma (Itàlia) i va ser ideada i tallada per l’escultor i pintor Gian Lorenzo Bernini a 1651 sota el papat d’Innocenci X, en plena època barroca.

xavi Fontana dei Quattro Fiumi. Piazza Navona.

 

Pablo Fos és el seguënt,   enguany ha estat a Copenhaghe.

Pablo Fos Copenhague. NyhavnEl Nyhavn o “port nou” és, probablement, el lloc més retratat en les postals de Copenhaguen, i la primera imatge que acudeix a la nostra ment quan pensem en la capital danesa.
Freqüentat a tota hora tant per turistes com a locals, el Nyhavn conjumina història, gastronomia, oci i vida nocturna. Es tracta d’un canal on antany habitaven mariners i prostitutes; un barri precedit per una mala reputació que avui dia és una de les zones més transitades de Copenhaguen gràcies als seus nombrosos bars i cafès, perfectament segura i de gran bellesa.

El parc dels famosos joguets Playmobil, està en Núremberg, a Alemanya.

Pablo Fos A Playmobil-FunPark Nuremberg 1

En el parc Playmobil de Zirndorf trobaràs una zona coberta plena d’atractius irresistibles. El millor són les caixes i caixes de joguets a la disposició dels xiquets perquè gaudisquen al seu aire. Veure als xiquets allí concentrats en les seues mogudes i gaudint és impagable.

Pablo Fos A Playmobil-FunPark NurembergEn el mateix recinte cobert per unes immenses vidrieres es disposen un gran nombre de taules per a menjar o relaxar-se. I en un altre espai adjacent els tobogans i passarel·les penjants formen un divertit laberint en el qual és inevitable perdre a les criatures. Tornaran pel costat contrari per a iniciar una nova incursió en l’embull de passadissos, entenimentades i escales.

I un dels altres destins del nostre amic Pablo, ha estat Florència.

Pablo Florencia

La Piazza del Duomo de Florència és el lloc que més sorprèn i enganxa a tots els visitants de la ciutat. Molt es parla dels museus florentinos, dels artistes i filòsofs que durant segles han tingut com a inspiració els carrers i monuments de la Capital de la Toscana, i no és para menys doncs molts dels edificis que es concentren en aquesta plaça o els seus voltants són per si sols vertaderes obres d’art que hipnotitzen a qui les contempla.

També a Florencia i Bolonya va estar Raquel Moncho Caplliure, que ens envia esta magnífica panoràmica de la ciutat italiana.

Raquel Moncho Caplliure a Florència i Bolonya!

Maribel Ortells ha estat a Berlin i ha vistat entre altres llocs la Porta de Brandemburgo. Símbol de la unitat

Maribel Berlin Porta
Mentre l’única porta que es conserva de la ciutat va constituir en el passat la separació de Berlín entre orient i occident, des de la caiguda del Muro es va convertir en el símbol de la unitat d’Alemanya. A més, la seua construcció d’arenisca suposa un dels millors i més bells exemples del Classicisme alemany. La Porta de Brandemburgo va ser construïda per l’arquitecte Carl Gotthard Langhan de 1788 a 1791 a l’estil del propileus de l’Acròpoli d’Atenes. A banda i banda s’erigeixen sis columnes dòriques que sostenen el travesser d’11 metres de longitud, creant així cinc passatges. En 1793 es va afegir sobre la porta la cuádriga elaborada per Johann Gottfried Schadow, que assenyala cap al centre de la ciutat en adreça Aquest.
A l’octubre de 2002, el Senat de Berlín va decidir tancar la Porta de Brandemburgo al tràfic, inclosos autobusos i taxis.

El Monument a l’Holocaust de Berlín

Maribel Berlin

Edificat en les rodalies de la Porta de Brandenburgo entre els anys 2003 i 2005, el monument en memòria dels jueus assassinats a Europa pretén enfrontar-se a la noció de monument en si mateixa. La traducció literal del nom alemany és “Monument memorial als jueus assassinats a Europa”.
Es tracta d’una quadrícula formada per 2.711 blocs de formigó de diferents altures, que permet que els visitants trien el seu camí d’entrada i eixida.
El Monument a l’Holocaust provoca una gran diversitat d’opinions entre els seus visitants. Per a alguns, és una experiència impressionant recórrer els passadissos envoltat per lloses més altes cada vegada i, per a uns altres, es tracta d’un lloc bastant lleig que veure.
Siga el que siga el resultat de la visita, la qual cosa és clar és que el monument és una parada obligatòria per a tots els turistes que, sense fer cas del que els expliquen, han de crear-se la seua pròpia opinió.

També Berlin va ser el destí del nostre viatge, el de Tere Ribes i el meu (Vicent Baldoví)

Com podreu comprovar, no tot ha sigut passejar pels encantadors llocs que ens mostra la capital alemanya, sinò que també hem gaudit de la seua bona cervesa

IMG_8957

… i dels plats típics de la seua gastronomia, com  la Bratwurst o salxixa alemanya

IMG_8043

o el típic “Codillo alemany”

IMG_8124

però be, anem a mostrar-vos algunes de les coses més interessants que fan que Berlín siga una de les ciutats recomanables per visitar. Com no, la porta de Brandemburgo que ja he explicat abans, però que té parada obligada.

IMG_8754

La torre de comunicació és una torre de televisió situada al centre de Berlín. És un punt de referència molt conegut, proper a l’Alexanderplatz. La torre va ser construïda el 1969 per l’extinta República Democràtica Alemanya i la seva imatge va ser usada pel govern de la RDA com un símbol del Berlín Oriental. És poden veure fàcilment tots els districtes del centre de Berlín i contínua sent un símbol de la ciutat.

L’altura original del Fernsehturm (així es com es diu en alemany) era de 365 m, però va passar a ser de 368 després de la instal·lació d’una nova antena en els anys 1990. És actualment el segon edifici més alt d’Europa

IMG_8005

fent-nos una cerveseta baix la torre

IMG_8282

Com he dit abans esta torre està situada en Alexanderplatz, una gran plaça situada al centre de Berlín , a prop del riu Spree i l’antic Palau de la República, entre altres edificis històrics. Originàriament, la plaça es coneixia com a Ochsenmarkt, o Mercat dels bous.

La plaça, coneguda simplement com a Alex pels berlinesos, és també un dels grans intercanviadors de transport de la ciutat. Està envoltada de grans edificis i importants estructures, com ara bé el Fernsehturm, que és la torre de televisió més alta de la Unió Europea; el Forum Hotel Berlín, que és l’edifici (pròpiament dit) més alt de la ciutat.

IMG_9084

 

 

Rellotge Mundial, una gran estructura de metall que gira de forma permanent i mostra les hores de tots els indrets del món.

IMG_8143

Un altre dels llocs més bonics és l’antic edifici del Reichstag, és la seu del Parlament Alemany (Bundestag Alemany). Es tracta d’un edifici històric amb aspecte de temple clàssic, coronat per una gran cúpula moderna per la qual es pot transitar.

Situat al costat de la línia que marca el Mur de Berlín, el Reichstag va romandre quasi 29 anys separat de la propera Porta de Brandenburgo.

Una imatge molt suecana, ací estic amb les meues espardenyes d’espart que ja han rodat mig món.

IMG_8889

La cúpula, redissenyada per l’arquitecte Norman Foster per a la reconstrucció de l’edifici, pretén ser un element simbòlic amb el qual queda patent que este lloc és el centre de la democràcia parlamentària i, el poble, des de la part superior, pot veure que tots els assumptes són portats amb claredat.

A l’interior de la cúpula, es poden veure multitud de fotografies antigues a través de les quins es descriu la història del Parlament mitjançant els seus moments més importantsIMG_8762

…i com no, tal vegada el més conegut de la ciutat, el mur de Berlin

La construcció del Mur de Berlín i, especialment la seua caiguda, han format part dels moments més importants de la història del segle XX. Aquest mur va dividir Berlín en dues parts durant 28 anys, separant a famílies i amics.
La part més important que s’ha mantingut en peus es troba en la zona coneguda com East Side Gallery. Allí es poden recórrer 1,3 quilòmetres del mur decorat amb impressionants pintures que reflecteixen multitud d’esdeveniments relacionats amb el mur. Nosaltres estem davant d’una de les mes conegudes “El bes”

IMG_8800

El fotògraf Regis Bossu va ser l’encarregat d’immortalitzar, l’any 1979, la “besada fraternal” entre dos líders comunistes de la Guerra Freda, Leonidas Brezhnev (URSS) i Erich Honecker (RDA). Poc sabien tant el retratista com els retratats que la imatge donaria la volta al món en qüestió de dies i es convertiria, fins hui, en un dels punts més visitats en la ciutat de Berlín.

IMG_8062

També a Berlín va estar Carles Vendrell, un viatger imparable que ens va acosellar la capital alemana i estem molt contents d’haver anat.

Carles _Berlin_29_03_16

Ací el tenim a la porta de Brandenburgo en Berlin, capital mundial de la Cultura, dels mitjans de comunicació, i de les ciències.
Sols pels més de cinquanta museus que hi ha, ja caldria visitar-la moltes vegades. Però el que més li agrada és l’ambient de llibertat, tolerància. multiculturalitat, creativitat, i il.lusió pel futur…que es respira per tot arreu.

En el seu viatge de final d’any, va visitar una de les capitals culturals més importants d’Europa, Viena, a Àustria.

Viena_Mozart_2_01_17

Va estar a la casa-museu de Mozart, en la “Domgasse” de Viena.
Mozart va tindre un total d’onze residències a Viena. En aquesta casa va viure entre 1784 i 1787, i allí va composar entre altres grans obres “Les Noces de Figaro”. Tot l’edifici alberga ara un museu dedicat a la seua vida i la seua excepcional obra.

Susana Gonzalez i el seu marit han estat a Paris i ens mostren també algunes de les seues fotos per la ciutat, visitant els monuments més coneguts de la capital francesa.

Susana Gonzalez Paris 1

Susana Gonzalez Paris

Susana Gonzalez Segura ‎ Hotel ville de París

Ara és el torn de Miquel Furió que enguany ha viatjat a Turquia i ha passejat per Çamlica, que està situada en el cim del pujol més alt d’Istanbul, a la part alta de Usküdar,
en el costat asiàtic de la ciutat.

Miquel Çamlıca Tepesi.

És un parc molt popular per a la gent local i ofereix unes vistes impressionants del Bósforo a la part Europea, amb vista al primer pont, així com a l’est i a l’oest amb el Mar de Mármara i cap al mar negre.

També a estat a Göreme,  és el nom d’una sèrie de valls,  en la regió de Capadocia en Turquia. Es troba 12 km a l’est de Nevsehir (Nevşehir), i pertany a la província del mateix nom. En esta foto pareix que faça una miqueta de fred, jejeje…

Miquel Göreme Turquia
Prop del poble, es troba el Parc nacional de Goreme (Göreme Milli Parklar), conegut també com a Museu a l’aire lliure de Goreme. Aquest parc nacional és potser el territori més famós de tots els paisatges de Capadocia. El parc va ser llistat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat l’any 1985

Antonio Llopis  i Merche Aranda han estat per França, a Normandia  on han visitat Saint Michel.Mont Saint Michel, Normandia — amb Antonio Llopis Serrano i merche aranda molines

El Mont-Saint-Michel té la particularitat d’alçar-se en un illot rocós envoltat d’una meravellosa badia, escenari de les majors marees d’Europa. El mont i la seua badia estan classificats des de 1979 com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Entre Normandia i Bretanya, este lloc excepcional, situat a 3h30 de París, atrau a turistes del món sencer formant part dels llocs més visitats de França. Una simple visita o un cap de setmana en el Mont-Saint-Michel són una experiència inoblidable.

Saint Michel, Normandia

També al Museu de Louvre

Pep Cortell i Carme van estar en Adelaida (Australia) 

Pep i Carme en Adelaida Austràlia

Adelaida és la capital i la ciutat més poblada de l’estat australià d’Austràlia Meridional. Amb una població d’1.304.631 persones, és la cinquena ciutat més gran d’Austràlia per nombre d’habitants.

Pep Adelaida

Adelaida és una ciutat costanera tocant al que tradicionalment s’ha considerat el sud-est de l’oceà Índic, si bé per als mateixos australians està banyada per l’oceà Antàrtic, que ells anomenen Southern Ocean

Pep

Està situada als anomenats Adelaide Plains  al nord de la península de Fleurieu, entre el golf de Saint Vincent i la serralada de Mount Lofty.

 

En el seu viatge per França, van  visitar el castell de Chambord, que està situat a la vall del Loira.

Pep Castell de Chambord

És d’estil renaixentista francès, que barreja formes tradicionals medievals amb estructures clàssiques italianes. És el castell més gran de tot el conjunt de castells del Loira
És una de les mostres més notables de l’arquitectura renaixentista francesa.

 

Un dels nostres amics, Juanjo Miragall, va voler descobrir la cultura  i l’encant d’un dels països més desconeguts, però no per això més bonics, d’Amèrica del Sur, Perú.

Comencem en la capital, en la Plaça d’Armes de Lima, o Plaça Major.

Juanjo Plaça d'armes Lima Peru

És el principal espai públic de Lima, situada en el centre històric de la capital. Als voltants podem observar el Palau de Govern del Perú, la Catedral de Lima, l’Església del Sagrario, el Palau Arzobispal de Lima, el Palau Municipal de Lima i el Club de la Unió.

Al mig de la Plaça, es pot veure la imponent font de bronze construïda en 1650, sent el més antic d’origen hispà en tot el lloc. Així, els 140 metres quadrats de la Plaça Major segueixen sent considerats fins ara com el cor de Lima la bohèmia.

Altre dels llocs és Paracas, un bell balneari que es troba localitzat en la província de Pisco, en el departament de Ica a 261 km de Lima i que posseeix un clima privilegiat, i és que quasi tot l’any té sol, per a alegria dels turistes i habitants.

Juanjo Paracas

Compta amb una hectàrea de 335,000, de les quals 117,406 són de terra ferma i 217,594 d’aigües marines. A causa de la seua gran diversitat de flora i fauna, et permet veure dofins, pingüins de Humboldt i llops marins.

Un altre lloc fantàstic és la llacuna o l’oasi de Huachina, un lloc realment sorprenent que es troba situat a uns cinc quilòmetres de la ciutat de Ica. Està completament envoltat per una zona desèrtica que porta el mateix nom i açò fa que semble un oasi com els que estem aconstumbrats a veure en les pel·lícules.

Juanjo huacachina Peru

En realitat, es tracta d’una llacuna amb aigües de color maragda (esmeralda) que es va crear gràcies als corrents subterranis que hi havia en la zona. Amb els anys va ser creixent al voltant d’aquest llac una exhuberant vegetació i el resultat és el que es pot contemplar en l’actualitat, un oasi de pel·lícula.

I com no, la joia de Perú, el Machu Picchu, una ciutat inca envoltada de temples, andanes i canals d’aigua, construïda en el més alt d’una muntanya. La seua construcció va ser edificada amb grans blocs de pedra unides entre si.

Juanjo Machu

Actualment és considerada patrimoni cultural de la humanitat en ser reconeguda com a important centre polític, religiós i administratiu de l’època incaica.

Juanjo Machu Pichu
Machu Picchu que en valencià significa “muntanya vella”, és la ciutadella inca més famosa del món. Situada a 112.5 quilòmetres al nord-est de Cusco, en la província de Urubamba, aquesta joia arquitectònica està envoltada de temples, andanes i canals d’aigua.

El seu germà Carlos Miragall, també un gran viajant, va estar a Pamplona, present als Sant Fermí

Carlos Miragall San Fermin 2016

Les Festes de Sant Fermí,  són una celebració en honor a Sant Fermín d’Amiens que té lloc anualment en la ciutat espanyola de Pamplona, capital de Navarra.

Els festejos comencen amb el llançament del chupinazo des de la balconada de l’Ajuntament de Pamplona, a les 12 del migdia del 6 de juliol i acaben a les 24 hores del 14 de juliol amb el Pobre de mi…, una cançó de comiat.

 

L’equinocci és el moment de l’any en el qual el dia i la nit tenen la mateixa durada. Aquest fenomen es produeix dos vegades a l’any i un d’ells, el del 21 de març, dona l’entrada a la primavera als territoris que ocupen l’hemisferi nord.

Carlos Miragall a Greenwich, Londres

El passat estiu,  Carlos va tindre la sort i el plaer d’estar al Meridià O, situat en l’observatori astronòmic de la localitat de Greenwich, a Londres. En aquell lloc es respira tradició, història i misticisme a parts iguals, donat que encara conserva l’antic museu astronòmic i nombrosos instruments que han permés a l’home estudiar amb detall el cel.

Ana Hervás i Fernando Llopis van estar a Dubai.

ana hervas blue tower dubaiEn els Emirats Àrabs, 200 quilòmetres al nord de la seua capital Abu Dhabi, es troba Dubái, la ciutat del món que més ha crescut en l’última dècada, una destinació turística de luxe cada dia més sol·licitat per viatgers de tot el món.

A la foto podem vore l’hotel Burj Al Arab està considerat l’únic hotel de 7 estels del món. Des de la seua construcció ha sigut catalogat com el millor hotel del planeta per molts experts hotelers. Està construït en la seua pròpia illa artificial a 280 metres de la costa, mesura 321 metres d’altura, totes les seues habitacions són suites (la més xicoteta de 175 metres quadrats) i el servei de transfer de l’hotel es compon de BMWs, Rolls Royce i un helicòpter privat.

La seua construcció va durar cinc anys i l’hotel es va inaugurar al desembre de 1999. Actualment la seua estructura amb forma de vela fa que siga un dels edificis més fotografiats del món.

fernando llopis blue tower dubai

Com podeu suposar, dormir en el Burj Al Arab no és especialment barat. Les tarifes comencen a partir d’1.300€ per nit, incloent desdejuni, dátils, bombons i fins i tot un joc complet de productes Hermes per a home i dona. Tot un somni…

Un altre dels llocs preciosos es Shibuya, un dels barris de Tòquio que marquen tendències.

Dani Carrascosa ens envia la foto amb la samarreta de Suecans pel món.

Dani carrascosa Shibuya, Tokyo, JapanEls seus grans centres comercials i les innombrables tendes de moda fan que Shibuya competisca amb Harajuku com el barri més “fashion” de la ciutat.

Si hi ha una imatge coneguda per la majoria de les persones interessades a Japó, és la de l’encreuament de Shibuya, cridat correctament encreuament de Hachiko.

shibuya-cruceLa intersecció de Shibuya es compon de cinc passos de vianants sincronitzats, la qual cosa significa que cada vegada que s’obrin els semàfors una marea humana envaeix l’asfalt convertint al lloc en l’encreuament més transitat del món.

Esta si que és una quadrilla ben “avinguda” com la nostra, jejeje. Concepcion Collantes Martinez, Gemma Máñez Cortés, Bernardo Garrigós Carlos, Vicenta Amparo Bernardo Mayans, Pepe Furio Gimeno i altres amics van estar pel Sud d’Espanya, en el punt més meridional d’Europa i més proper a Àfrica.

Concepcion Collantes Martinez, Gemma Máñez Cortés, Vicenta Amparo Bernardo Mayans i Pepe Furio Gimeno a El Punto Mas Meridional De Europa Tarifa és una de les ciutats costaneres amb major projecció turística, en convertir-se en el regne del windsurf. A les seues nombroses restes prehistòriques (com les pintures naturalistes de la Cova del Moro i la necròpoli dels Algarbes) suma els vestigis fenicis de la Illa de les Colomes i sobretot els de època romana, amb la valuosa ciutat de Baelo Claudia, la troballa arqueològica més valuós de tota la província.

tarifa, andalusia Pepe Furio Gimeno, Vicenta Amparo Bernardo Mayans, Concepcion Collantes Martinez i Gemma Máñez Cortés a El Punto Mas Meridional De EuropaCridada pels musulmans Al-Yazirat Tarif (Illa de Tarif) ha sigut important punt estratègic com a zona fronterera, plaça forta davant incursions pirates i enclavament militar enfront de les possessions angleses de Gibraltar.

 

Altre dels llocs visitats ha sigut Pollença (Palma de Mallorca) un lloc ple d’històries. La seva platja, el seu mirador o el seu far han estat escenaris d’inspiració de molts artistes. Mar blau i belles muntanyes amb pins verds. Un poble on la pictoricitat dels seus paisatges, la cultura i la tradició de la seua gent fan volar la imaginació …

Bernardo Garrigós Carlos amb Gemma Máñez Cortés i 2 més a Port de Pollença.

El poble compta amb un punt, la Plaça Major, on es concentra l’activitat social i una sèrie de nuclis turístics que configuren el destí: el port, carregat d’anècdotes i històries, i una sèrie de cales, com Cala Sant Vicenç, Cala Barques, Cala Carbó, Cala Clara i Cala Molins.

 

Artur Zelda va estar a Escòcia, en busca del monstre del llac Ness, jajaja. Bé va estar viatjant pel paisatge  bonic que ofereix este fantàstic país del nort d’Europa.

Les Highlands són el cor i el vertader símbol d’Escòcia, la seua part més salvatge, indòmita i pintoresca captiva amb la seua bellesa infinita. Llocs dignes d’una postal, terres d’herois llegendaris, paisatges grandiosos, muntanyes imponents, boscos antics que es llancen cap al mar, llacs d’aigua dolça que es confonen amb els profundíssims fiords de l’oceà, animals en estat salvatge, valls solitàries i territoris que us deixaran sense alè.

Artur Zelda Al Llac Ness. Highlands. Escòcia.

Ací els pobles habitats són molt pocs i us podeu trobar conduint durant hores enmig de la naturalesa en estat pur, envoltats només de fulles, llacs i boscos de pins: un paisatge inoblidable que, durant segles, ha alimentat llegendes i batalles, un escenari de meravella que delectarà sobretot als amants de la fotografia.

Molt prop d’allí Eric Lechiguero ens envia esta foto des de dalt de la mística capella de Rosslyn, en el poblet escocés de Roslin, sap bé que rebre un esment en un llibre o pel·lícula d’èxit, és prou per a despullar-se de l’anonimat i transformar-se en una destinació turística.

Eric Lechiguero Caparrós a Capilla Rosslyn.

Des que va aparèixer en El codi Da Vinci com una de les claus en la cerca del Sant Grial, esta xicoteta capella rural embolicada en boscos s’ha convertit per a molts en una excursió ideal des d’Edimburg, a tan sol 15 km (o 30 minuts) de la capital.

Daniel Sansebastian i Raquel Beltràn, sense deixar les illes britàniques, feren un fantàstic viatge per la capital d’Anglaterra, Londres.

london 2

El Tower Bridge o Pont de la Torre és el monument de Londres en el qual no et pot faltar una fotografia. De fet, viatjar a Londres i no fer una fotografia amb el Big Ben darrere o amb el Tower Bridge de fons no és un viatge a Londres vertader.

Deixant les bromes a un costat, el Tower Bridge és un pont que uneix dues parts diferents de la ciutat de Londres.

El riu que travessa la ciutat de Londres és el riu Tàmesi i el fet que la ciutat s’expandira tant que es va aconseguir deixar un costat de la ciutat a la dreta del riu i l’altre costat a l’esquerra va suposar la necessitat de construir una sèrie de ponts perquè es poguera travessar el riu caminant. Així, va sorgir el Pont de la Torre l’any 1894.

També i per Pasqua vam estar els amics, Paco, Carmen, Daniel, Raquel, Tere i jo en la zona del Maestrat i pels llocs bonics de Terol visitant pobles encantadors on val la pena perdre´s uns dies i escapar de la rutina diaria.

Vallderoure

El Maestrat és una comarca que s’estén pel nord de la província de Castelló i al sud-est de la província de Terol. Limita al nord amb la comarca dels Ports de Morella, la subcomarca de la Tinença de Benifassà (que sovint s’inclou dins del Baix Maestrat)

8

El nom de Maestrat deriva del terme maestre, ja que aquests territoris es trobaven sota la jurisdicció del Gran mestre dels ordes militars del Temple, Sant Joan i Montesa que regiren successivament aquest territori. En les fotos estem a Vallderoures.

Carmen, Paco, Andrea i Adrià van gaudir este estiu d’un fantàstic creuer pel Mediterrani, on ho val passar d’allò més be.

Mari, Paco Creuer

Tres continents, desenes de ciutats i milers de racons per visitar.
Este mar, que antany va ser habitat per molts dels pobles i civilitzacions més importants de la història com els grecs, els romans o els fenicis, ofereix inoblidables experiències.
Gaudir d’esta aventura banyada per aigües cristal·lines i del clima mediterrani.

Vicent Ibañez  va estar a Seattle, als Estats Units d’Amèrica

vicent ibañez Seattle

Seattle és la ciutat més gran de l’estat de Washington, al nord-oest dels Estats Units d’Amèrica, i la més gran de la costa oest al nord de Sant Francisco. La ciutat està situada en un istme estret que separa el llac Washington i un braç de l’oceà Pacífic conegut com a Puget Sound. És troba a 155 quilòmetres al sud de la frontera entre els Estats Units i el Canadà. Va ser fundada en la dècada de 1850.

Jose Terrades és un altre dels amics que saben gaudir dels viatges. Ací el tenim als Pirineus, fent esquí i passant-s’ho d’allò més be.

Jose Terrades als Pirineus

Els paisatges nevats més espectaculars del país els trobem als Pirineus que ja duen la neu dins el nom mateix. Els cims són  elevats i tortuosos. El paisatge dorm, esperant que en qualsevol moment faça acte de presència una nova i potent tempesta.

I ara ens n’anem al Sur, on el temps sempre sol ser bo i ens agrada descobrir les belles ciutats d’Andalusia.

Elma Sevilla

Elma Peiró ha estat a Sevilla, ciutat romana que acull tres llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, desborda encant i antiguitat. La ciutat més seductora d’Andalusia és una opció intel·ligent per als qui cerquen història, cultura i romanticisme. Ací la tenim davant la Plaça d’Espanya, llegat monumental de l’Exposició Iberoamericana de 1929 més significatiu en la memòria dels sevillans i de la resta del món.
D’unes dimensions colossals (50.000 metres quadrats) va tardar a construir-se la friolera de 15 anys, arribant fins i tot a estar treballant en la seua construcció fins a 1000 obrers al mateix temps.

Julio i Encarni en Sevilla

Julio i Encarni també estigueren en Sevilla, ací els veiem davant de la Giralda,una de les majors atraccions de Sevilla i una visita imprescindible.
Esta torre representa quasi 800 anys d’història i ha resistit conquestes, revolucions i guerres i segueix sent l’edifici més alt de Sevilla pel que és un referent des de qualsevol part de la ciutat.

Conchin Moncho visitant Granada i sofrint les espectaculars temperatures que es produeixen allí en estiu. El termòmetre parla per si mateix i Conchin ho confirma.

Conchin Granada

Granada constitueix un nucli receptor de turisme. La costa granadina és coneguda com a costa Tropical. D’entre els seues construccions històriques, l’Alhambra és una dels més importants del país, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984, junt amb el Jardí del Generalife i l’Albaicín.

I per finalitzar este resum anem amb Maria Dolores Marqués i la seua parella que vistaren els llacs de Covadonga en Astúries.

M Dolores Marques Ortells 1

Els Lagos, formen part del parc de Covadonga i estan dins del Parc Nacional dels Picos d’Europa a Astúries.

M Dolores Marques Ortells 2

Són unes llacunes glacials formades pels llacs Enol, La Ercina i un més xicotet que es diu El Bricial, que només té aigua quan es produeix el desglaç en les muntanyes. El conjunt de la muntanya de Covadonga a Astúries és l’origen del Parc Nacional dels Picos d’Europa, el primer dels Parcs Nacionals. Va ser declarat l’any 1918 però amb el nom de la Muntanya de Covadonga, un espai natural protegit.

I Segovia, un destí també carregat d’història,  va ser visitat per la parella.

M Dolores Marques Ortells Segovia

Únic i magnífic, l’Aqüeducte de Segòvia és una de les més superbes obres que els romans van deixar repartides pel seu vast imperi. Va ser construït per a conduir fins a Segòvia l’aigua de la Serra, és símbol heràldic de la ciutat.

M Dolores Marques Ortells acueducte

La impossibilitat de datació exacta no impedeix que encapçale la classificació de millors obres d’enginyeria civil a Espanya. Els seus 167 arcs de pedra granítica del Guadarrama estan constituïts per carreus units sense cap tipus d’argamassa mitjançant un enginyós equilibri de forces. Obra extraordinària, en la qual la utilitat conviu amb l’harmonia i la bellesa, ha prestat servei a la ciutat fins a dates recents. A través dels segles, amb prou faenes ha patit modificacions.

I este ha estat el resum de 2016. Esperem que 2017 vinga carregat de viatges tan bons com sempre. I de nous amics i amigues que ens envien fotos i ens conten històries dels seus viatges.

Son milers i milers de quilòmetres recorreguts i molts els suecans que viatgen arreu del món. Moltes vegades es complix allò que diem… “allà on vas el trobes algú de Sueca”

Fins l’any que ve, Suecans pel món !!

Vicent Baldoví

 

Anuncis