Perd-te al món, i troba't amb tu mateix !! Viatjar ens obri la ment !!
Són frases que escoltarem quan estem a punt de fer un viatge.
Bé, éste és el meu blog i com cada any us faig el resum dels suecans viatgers de 2017.
Un lloc on podeu contar les experiències viscudes i proporcionar informació d’interès per a tots aquells que estiguen pensant en viatjar a un dels destins descrits.
Jo faré el que puga, vosaltres tan sols m’ho de passar les fotos i si voleu contar alguna cosa més, millor. Allà anem…
Comencem amb una parella fantàstica, Ana Egea i Carlos Fuster, que enguany han viatjat a Nova York.
Nova York s’ha convertit en els últims anys i per mèrits propis a la capital econòmica i cultural més important del món.
Assistir a un musical a Broadway, passar una nit a Times Square, recórrer d’un costat a un altre el Pont de Brooklyn, gaudir d’una vesprada de compres en la Cinquena Avinguda o sentir-te com un broker en Wall Street, són algunes de les coses que només es poden fer a Nova York.
De dia o de nit, qualsevol moment és bo per visitar la plataforma d’observació Top of the Rock. Des de la seua elevada situació en el 70.º pis del Rockefeller Plaza, les seues vistes panoràmiques de Manhattan no tenen parangó en tota Nova York.
Ací veiem a la parella gaudint d’estes meravelloses vistes de la ciutat.
Sense deixar els Estats Units d’Amèrica ara us mostrem les fotos de Carlos Pérez i Julia Iborra que van estar també a Nova York, al Museu Metropolità de Manhattan.
El Metropolitan Museum of Art, és un museu d’art de la ciutat de Nova York, i un dels museus d’art més destacats i visitats del món. Situat a la ciutat de Nova York, al centre de l’illa de Manhattan al costat est de Central Park, a la cinquena avinguda.
La col·lecció del museu és de més de dos milions d’obres d’art de tot el món. Les col·leccions abasten des de tresors de l’antiguitat clàssica, representada a les seues galeries de Grècia i Xipre, fins a pintures i escultures de quasi tots els mestres d’Europa i, també, una gran col·lecció d’obres dels Estats Units.
El museu posseeix un gran patrimoni d’art egipci, africà, asiàtic, d’Oceania, l’Orient Mitjà, bizantí i islàmic.
Un poquet més al Nord ens desplacem a Canada, on Carlos Miragall ens mostra la seua impressionant foto des de la Torre CN situada a Toronto, Ontàrio (Canadà) que serveix de torre de comunicacions i d’observació. Va ser construïda el 1976, i va ser l’estructura més alta del món fins a la construcció del Burj Khalifa a Dubai el 2007. A data de 2014 és l’edifici més alt de l’hemisferi oest, i un símbol de Toronto i del Canadà que atreu més de dos milions de visitants per any.
El nom de CN incialment es referia a la Canadian National Railway, la companyia nacional de ferrocarrils que va construir la torre.
A més en un viatge familiar i amb la companyia de Maria Jose Felip Llacer, Alicia Navarro, Sergi N. de Arenas i Vanesa Folqués Camarasa, van visitar i gaudir de les famoses Cascades del Niàgara.
Les Cascades del Niàgara comprenen tres salts d’aigua diferenciats: la cascada de la Ferradura o canadenca (en anglés Horseshoe Falls o Canadian Falls), a la província d’Ontario; la cascada nord-americana o American Falls, a l’estat de Nova York; i la més xicoteta, la cascada del Vel de Nòvia o Bridal Veil Falls. Encara que en conjunt no tenen una gran altura (51 m), comparades amb altres cascades de fama mundial, són molt amples i són les de més volum d’aigua de l’Amèrica del Nord.
Estan situades al riu Niagara, el qual drena el llac Erie i el llac Ontario, i el cabal combinat dels tres salts d’aigua és el més alt de qualsevol altra cascada del món. La cascada de la Ferradura és la més potent de Nord-Amèrica, mesurada per alçària vertical i per cabal.
Jose Terrades també va estar per allí i ens envia esta foto tan xula.
Les Cascades del Niagara es formaren quan els glaciars retrocediren al final de la glaciació de Wisconsin (l’última edat de gel), i l’aigua de la nova formació dels Grans Llacs anà tallant un camí a través de l’escarpa del Niagara fins a arribar a l’oceà Atlàntic.
D’un continent, l’Americà, passem a un altre. Ens n’anem a Àsia i concretament a la Xina amb l’amic Natxo Soler i el seu passeig per la Gran Muralla Xinesa.
La Gran Muralla xinesa és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se al segle III aC, tot i que la majoria de les fortificacions visibles actualment són les construïdes entre el segle XIV i el començament del segle XVI, durant la dinastia Ming.
La Gran Muralla és l’estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. La muralla s’estén, en forma d’arc que gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 km.
Fou construïda, reconstruïda i restaurada entre els segles V aC i el segle XVI. La seua funció principal era protegir les fronteres del nord de l’Imperi xinès durant el regnat de successives dinasties.
Al seu cim, hi havia més d’un milió de sentinelles que vigilaven les muralles de Ming. S’estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del món, que va durar segles.
Hi ha la creença que és l’única construcció humana que es pot apreciar des de l’espai exterior. La Gran Muralla va ser declarada l’any 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
També a Àsia, a Japó i Tailàndia, va estar Juan Vicente Granell Ferrando i Judit Olius Segrelles amb els seus fills.
Japó és una destinació ideal a qualsevol època de l’any. És el país on el passat es troba amb el futur. És un estudi en contrastos i contradiccions. Les ciutats a Japó són modernes i d’alta tecnologia com en cap altre lloc. Té temples bells i jardins. Enmig d’un gratacel modern pots descobrir una porta de fusta corredera que condueix a una càmera tradicional amb estores tatami, caligrafía, i cerimònia de te.
Fer turisme a Tailàndia és una de les millors opcions que podeu trobar a l’hora de plantejar-vos un viatge a un lloc exòtic. Amb els més de 30 milions de visitants cada any es tracta de la principal destinació turística d’Àsia.
Canviem de continent i ens n’anem a Àfrica amb Joan Serralta i Marisales amb els amics a un país com la República de Sud-àfrica, un estat localitzat a l’extrem meridional d’Àfrica. Limita amb els oceans Atlàntic i Índic, Namíbia, Botswana, Zimbabwe, Moçambic, Swazilàndia i Lesotho, un enclavament independent envoltat pel territori sud-africà. Sud-àfrica és membre del Commonwealth de Nacions. L’economia de Sud-àfrica és la més gran del continent i la 24a més gran del món; és el país més desenvolupat econòmicament, socialment i en infraestructura del continent.
Ací els tenim davant de l’estàtua de Nelson Mandela.
Sud-àfrica ha tingut una història diferent de les altres nacions de l’Àfrica atesa la immigració primerenca d’Europa i la importància estratègica de la ruta del mar del Cap. La immigració europea va començar poc després que la Companyia Holandesa de les Índies Orientals fundés una estació el 1625 que amb el temps esdevindria Ciutat del Cap.
Sud-àfrica és ètnicament diversa, amb les comunitats europees, índies i mestisses més grans de l’Àfrica. Sud-àfrica és coneguda com la “Nació de l’arc de Sant Martí”, un terme encunyat per l’arquebisbe Desmond Tutu i després adoptat pel president Nelson Mandela.
Mandela va fer ús del terme com a metàfora per descriure la diversitat multicultural que començava a desenvolupar-se després de la fi de la ideologia de l’apartheid.
Ara és el torn d’Europa, sembla que Praga ha sigut la ciutat elegida pels Suecans i Suecanes com a destí preferit, el seu encant és una de les qüestions per les quals ha sigut el destí turístic més sol·licitat.
Praga és la principal ciutat i la capital de la República Txeca. Situada a la vora del riu Moldava, a la regió de Bohèmia central, té 1,2 milions d’habitants. Se la coneix com la ciutat de les cent torres, o la ciutat daurada, la mare de totes les ciutats i el cor d’Europa, i des de 1992 el centre històric és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Voro Viñoles, Irene, Joaqui Crespo i Vicent a l’església de Sant Nicolàs
Cadascun dels barris praguenses té el seu ambient peculiar i un encant excepcional. Praga es presenta com una ciutat variable a la qual li agrada canviar d’estils: és romàntica i precipitada, antiga i moderna, però, sobretot, és una ciutat totalment cosmopolita, acostumada a rebre estrangers.
L’Ajuntament de la Ciutat Vella amb el famós Rellotge Astronòmic. El Barri Jueu, conegut de les novel·les de Franz Kafka. Cafès que tempten a asseure’s una estona, tendes de moda i creuers pel riu Moldava.
El Pont de Carlos d’estil gòtic i l’Església de Sant Nicolás, l’església barroca més bella de Praga al barri de Malá Strana.
Les germanes, Elma i Pilar Peiró, al Pont de Carlos
El Pont de Carlos és el monument més famós de Praga i comunica la Ciutat Vella (StaréMěsto) amb la Ciutat Petita (Malá Strana).
Amb més de 500 metres de llarg i 10 d’ample, el Pont de Carlos va tenir en el seu moment 4 carrils destinats al pas de carruatges. Actualment és per als vianants.
Ací les tenim davant del mur en homenatge a John Lennon
El Mur de John Lennon és una paret, que en el seu moment va ser una més de les quals es podien trobar en qualsevol dels edificis del barri de Malá Strana a la capital de la República Txeca, però que des de principi dels anys 80 rep aquest nom en ser contínuament decorada amb nous graffities inspirats en la figura de John Lennon i amb trossos de cançons dels Beatles.
El mur es troba situat enfront del Palau Buquoy que alberga l’ambaixada francesa i és propietat dels cavallers d’Ordre la Creu de Malta que permeten que se segueixin pintant ininterrompudament nous graffities en el mateix.
Presidint la Plaça de la Ciutat Vella trobarem l’Antic Ajuntament de Praga, amb diverses edificacions que es van adherint a aquest conjunt administratiu al llarg dels anys.
Es veu de seguida, per les multituds de turistes aglomerats enfront del rellotge astronòmic, sobretot a les hores en punt, quan els seus dotze apòstols autòmats surten a donar l’hora.
Irene, Voro, Vicent i Joaqui davant el rellotge astronòmic…
L’origen de l’Ajuntament ens trasllada fins al segle XIV, en plena Edat Mitjana, quan el govern de la Ciutat Vella (el primer a ser declarat independent amb la concessió de municipalitat per a la zona) va buscar un lloc per establir-se. Esta seria la Casa Volflin, a la qual s’anirien incorporant en segles posteriors les cases adjacents i l’ala Est, d’estil neogòtic i que actualment segueix sense ser reconstruïda després de ser arrasada en un dels bombardejos nazis.
… i també Mari Carmen Ballester
Estes incorporacions converteixen al conjunt de l’ajuntament en un conglomerat bastant heterogeni d’estils arquitectònics: gòtic, neorrenacentista.
Mari Carmen Ballester amb les seues amigues Isabel i Juani van fer una escapadeta a Praga.
La “Casa Danzante” de Praga és un edifici dissenyat per Frank Gehry i l’arquitecte txec Vlado Milunic.
Elma davant de la “Casa Danzante”
El nom es deu a l’estranya forma de l’edifici, d’estil deconstructivista, que recorda a una parella ballant, de fet l’edifici va ser sobrenomenat “Ginger i Fred”, pels ballarins Ginger Rogers i Fred Astaire.
Es va construir entre 1992 i 1995 i, des de llavors, malgrat el marcat contrast amb la resta de l’arquitectura praguense, s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat. Les seves torres de cristall, pilars corbs i motllures i finestres ondades creen estranyes i canviants perspectives.
Dins de l’edifici hi ha oficines, tendes, i un luxós restaurant des d’on s’obtenen boniques vistes de la ciutat i el Riu Moldava.
Continuant amb el centre d’Europa tenim a Miquel Furió que va estar a Polónia.
Cracòvia és la capital del voivodat de la Petita Polònia i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia. L’any 2014 tenia 761.873 habitants. El centre històric de Cracòvia està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1978. Situada a la vora del riu Vístula, la ciutat fou construïda als peus de la fortalesa eslàvica de Wawel. Cracòvia tradicionalment ha estat un dels centres científics, culturals i artístics del país. Temps enrere fou la capital nacional, i molts la consideren encara el cor de Polònia, a causa de la seva història de més de mil anys. La ciutat és també un important centre de turisme local i internacional, amb més de set milions de visitants anuals.
Ajuntament de Wroclaw
Edifici molt antic, segle XIII que s’ha anat reformant i augmentant d’espai i edificis annexos. Poc danyat en la II guerra mundial, es va poder reformar i quedà com antany.
Està situat al centre de la plaça del Mercat. S’entra per un lateral i és un xicotet museu que es pot entrar gratuïtament i val la pena poder visitar les sales.
Mines de sal de Wieliczka. Una antiga mina de sal, a mitja hora amb autobús des de Cracòvia, es pot visitar amb un recorregut ben organitzat. Sals espectaculars de dimensions humanes, estructures i “decoracions”, naturals o artificials. També val la pena visitar l’increïble església subterrània de sal.
… al Mercat de Wroclaw
Torun és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula. Té una població de 208.000 habitants. Torun és el poble natal de Nicolau Copèrnic, inclòs a la llista de ciutats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997, és famós per tenir més de 300 monuments inscrits a la història de l’art d’Europa.
La composició de la plaça major i els carrers adjacents segueix sent la mateixa que fa 700 anys.
Poznan va ser capital de Polònia en una altra època i segueix sent-ho de la regió de Gran Polònia.
Es troba a mig camí entre Berlín i Varsòvia, la qual cosa ha contribuït a la seva rellevància durant segles. Encara que va sofrir greus danys durant la Segona Guerra Mundial, ha estat objecte d’una restauració minuciosa, especialment en el casc antic. L’enorme plaça del casc vell, Stary Rynek, és una de les més belles d’Europa i desborda de fabuloses atraccions turístiques, restaurants i vida nocturna. La Basílica de Sant Pere i Sant Pablo és la catedral més antiga de Polònia.
El Monument a Fryderyk Chopin és un dels llocs lligats a Varsòvia més recognoscibles de la ciutat.
Des de l’any 1959 tots els diumenges, durant la temporada d’estiu (des de mitjan maig fins a finals de setembre, a les 12.00 i a les 16.00) tenen lloc ací els cèlebres concerts “chopinianos” interpretats per distingits pianistes a un piano que és col·locat als peus del monument.
El monument en si, obra de l’escultor Wacław Szymanowski, té una turbulenta història. Va haver de ser inaugurat l’any 1910 per commemorar el centenari del naixement del pianista. No obstant això els treballs es van demorar a causa de controvèrsies relacionades amb el projecte, i després van ser suspesos a causa de l’esclat de la I guerra mundial. Destruït durant l’ocupació hitleriana, va ser reconstruït en finalitzar la guerra i col·locat de nou en el seu lloc l’any 1958.
Ara és el torn de l’amic Carles Vendrell. que va fer un viatge fantàstic visitant el Puente Pietra, en Verona.
Situat a la regió del Veneto, molt a prop de Bolonia i de Venezia, la ciutat de Verona (pàtria de Romeo i Julieta) és una joia amb una història gloriosa i mil.lenària.
També va recorrer un país fantàstic, Eslovenia
Al llac Bohinj en el Parc Nacional Trivalski (Eslovenia), el 13 d’agost de 2017.
Eslovenia és un dels paisos més menuts i desconeguts pels turistes d’Europa, amb uns espais naturals impressionants que et carreguen d’energia positiva.
La seua capital Ljubljana i els seus pobles semblen trets d’un conte, des del primer moment tens la sensació d’estar fent un viatge màgic i reconfortant.
Un bon destí per tothom que li agrade viatjar.
Molt prop d’allí va estar Pilar Peiró, en Bòsnia i Hercegovina, un país europeu que es va independitzar en els anys 90.
Es va veure embolicat en la Guerra dels Balcans igual que altres països de la zona. Això va provocar que necessitara de l’ajuda internacional perquè les seues infraestructures foren seriosament danyades.
Recentment s’està obrint al turisme, en gran part gràcies a la gran afluència de viatgers a la veïna Croàcia i als circuits compartits amb aquesta i amb Montenegro.
Ací la veiem a Bijela, Montenegro.
Bijela és una ciutat costanera del municipi d’ Herceg Novi , Montenegro. Es troba al nord, per l’estret Verige de la badia de Kotor . El cens de 2003 va registrar una població de 3.748 habitants.
També i en un viatge familiar, amb la seua germana Elma, van estar per Venezia i Burano.
Venècia és una ciutat del nord d’Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima. La seua població és de 266.181 habitants en un municipi de 421 km² del qual depèn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors.
La ciutat sorgeix sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nord-oest del mar Adriàtic.
La ciutat ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El patró de la ciutat és sant Marc (25 d’abril). La festa del poble vènet se celebra, però, el dia 25 de març, data de la fundació de la ciutat.
Tant per les seves góndoles, els seus canals, els seus magnífics restaurants i la seva atmosfera romàntica per al record, Venècia és sens dubte una de les ciutats que cal visitar.
Els palaus i esglésies al peu de l’aigua persuadeixen al que transita pel Gran Canal d’estar navegant per l’interior d’un quadre. I sobretot molt recomanable la visita a la Piazza Sant Marco (Plaça de Sant Marcos).
Plaza de San Marcos que va visitar Juanjo Miragall.
És el cor de Venècia i la plaça més gran de la ciutat. És famosa pels grans edificis que l’envolten així com per les inundacions que sofreix sovint en penetrar les aigües del canal, tant per ser el punt més baix del seu territori com pel lent però progressiu enfonsament que pateix el nucli urbà.
També va estar a Torino o Torí.
El que més impressiona de Torí és l’ordre del seu panorama urbà circumdat per imponents cims alpins. La capital del Piemont es presenta com una ciutat d’enorme atractiu, on han passat emperadors, han nascut regnes i en la qual el poder ha deixat petjades inesborrables. El seu encant se situa a mig camí entre la sobrietat i el luxe típic de la ciutat del segle XIX amb un aspecte vital i jove gràcies als seus nombrosos locals – bars i vinoteques, que des de la Plaza Castello, històric centre turinés, es distribueixen per tota la ciutat.
També per Venezia va estar Mari Sales en un creuer fantàstic. Només veient les fotos es nota que ho va passat molt be.
Grans Suecans pel món !!
Ens anem a les Illes Britàniques on tenim a molts i moltes estudiants i altres amics i amigues que han estat de turisme.
Comencem amb Carlos Miragall que ha estat en la Catedral de Glasgow.
La moderna i dinàmica ciutat de Glasgow compta amb un esplèndid monument medieval: la seua catedral del segle XII, també coneguda com la catedral de Sant Mungo. La seua fosca agulla i la seua teulada verda s’alcen solemnes entre els edificis moderns de la ciutat. La tomba del sant homònim escocès i el bell cementiri victorià atreuen a molts visitants. Sòbria i elegant, la catedral de Glasgow és una visita imprescindible.
També a Escocia ha estat Marien Roselló, en North Ballachulish, les Terres Altes d’Escòcia, una regió muntanyenca del nord d’Escòcia.
És un àrea amb baixa densitat de població i amb un relleu molt variat. Té una superfície de 25 784 km², que en termes d’extensió és similar a la de Sardenya. El principal centre administratiu és Inverness.
Respecte a la cultura, el seu tret més distintiu és la influència cèltica, incloent el manteniment del gaèlic escocès com a llengua materna d’una part de la població, i un major predomini de l’activitat agrícola i ramadera comparat amb la resta del país.
Durant els segles XVIII i XIX milers de persones van ser desallotjades i forçades a emigrar al sud o a Amèrica i Austràlia.
Ara és el torn d’Alba Coves a Eastbourne, una colorida ciutat d’Anglaterra, situada al sud de les costes angleses i considerada com la més assolellada de tota gran Bretanya.
Esta ciutat costanera és una agradable destinació turística per aquells que volen gaudir d’uns càlids dies, sobretot entre maig i setembre, que vulguen aprofitar uns dies de descans en una agradable platja i en una ciutat que en esta època de l’any té una agradable vida nocturna.
Una de les grans ajudes que va rebre la ciutat per promoure el seu creixement va ser l’arribada del ferrocarril el que va ajudar al creixement a causa que va facilitar l’accés per als turistes tant estrangers com a procedents d’altres parts del Regne Unit.
Ara anem a l’Estat espanyol un recorregut per les diferents ciutats que han sigut destinació turística dels nostres suecans.
Al Nord, a Galícia han sigut molts els que hem estat este estiu.
La seva capital, Santiago de Compostel·la, és la destinació final dels pelegrins del famós Camí de Santiago. Només per això ja mereix la pena visitar aquesta Comunitat de l’Espanya Verda.
Ací tenim a Conchin Moncho i Enrique Marqués en Santiago de Compostela, davant la seua famosa Catedral.
T’encantaran els seus paisatges de frondoses valls i impressionants platges. En el seu litoral, banyat pel mar Cantàbric i l’oceà Atlàntic, trobaràs zones d’espectaculars penya-segats com els de A Costa da Morte o l’increïble Parc Nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia.
Andrea Matoses, Paco Matoses, Carmen Ballester, Tere Ribes i jo (Vicent Baldoví) en la “Playa de las Catedrales”
Podràs triar entre encantadors pobles mariners i d’interior i ciutats com Santiago de Compostel·la, la Corunya, Ferrol, Lugo, Orense, Pontevedra o Vigo. Alguns dels seus monuments, com la Torre d’Hèrcules o les Muralles de Lugo (tots dos declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO) segur que et deixen impressionat.
La saborosa gastronomia gallega és un dels seus punts forts, amb productes i receptes tan típics com el marisc (llagostins, petxines de pelegrí, musclos, zamburiñas, llamàntols, nécores), la vedella, el polp a fira, el lacón amb grelos o el Pastís de Santiago.
Per beure, gens millor que dos dels seus vins més famosos, el Ribeiro i el Albariño (que donen lloc a dues Rutes del Vi) o el seu popular queimada. O cervesa…
Ací estem amb Pep Cortell i Carme davant la Cerveceria més famosa de Galicia “Estrella Galicia”
Si vols relaxar-te, aprofita que estàs a Galícia… Tens per a triar.
També pel Nord van estar Jose Luis Moncho i Maria Mejías amb els seus fills, en Cantabria, on van tindre el plaer de conèixer a Miguel Ángel Revilla, President de la Comunitat de Cantabria.
Cantàbria és una comunitat autònoma definida com a comunitat històrica en el seu Estatut d’Autonomia. Limita a l’est amb el País Basc, al sud amb Castella i Lleó, a l’oest amb el Principat d’Astúries i al nord amb el mar Cantàbric.
La ciutat de Santander és la seva capital i localitat més poblada. Posseeix un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortament influenciat pels vents de l’oceà Atlàntic que xoquen contra les muntanyes.
Molt a prop d’alli va estar, Angeles Vaquer, per Navarra, concretament en Olite.
La localitat de Olite està situada a Navarra fent frontera amb Aragó i encara que està habitada des de l’època romana la seva màxima esplendor va arribar a partir del segle XIII quan es va convertir en seu de la reialesa navarresa que van deixar un gran patrimoni artístic i cultural.
Seu real durant l’Edat Mitjana, els gruixuts murs i torres almenadas del palau van allotjar a reis i princeses. Declarat monument nacional en 1925, constitueix l’exemple més important del gòtic civil de Navarra i un dels més notables d’Europa.
Un recorregut pels estrets carrers de Olite et permetran passejar a l’abric de nobles caserons de pedra amb escuts d’armes i grandiosos ràfecs de fusta; galeries medievals i esplèndides esglésies, a més de descobrir el recinte emmurallat romà. El clima mediterrani ha fet també de Olite la capital del vi.
També a la Selva d’Irati, un tresor natural amb gran valor ecològic en el qual conviuen diferents figures de protecció com les reserves naturals de Mendilatz i Tristuibartea i la reserva integral de Lizardoia. la seua natura i les aigues fredes, pinten un paisatge de colors vius que es transforma amb cada nova estació.
Baixant al Sur ens trobem amb Mari Luz Baldoví i Vicent Benedito, en Sevilla
Enclavada a la vora del riu Guadalquivir, Sevilla és hereva d’un ric llegat àrab i de la seua condició de pròsper port comercial amb les Amériques.
La capital andalusa destil·la alegria i bullícia en cadaun dels carrers i places que configuren el seu casc històric, que alberga un interessant conjunt de construccions declarades Patrimoni Mundial i barris de profund sabor popular, com el de Triana o La Macarena.
Tot això sense oblidar les nombroses terrasses, tavernes i bars en els quals poder practicar una dels costums més arrelats i saboroses de la ciutat: el “tapeo”.
I ara anem amb els suecans i suecanes més viatgers del 2017.
Menció especial, mereix Julián Alcañiz que ens ha enviat fotos del seu recorregut al llarg de l’any. Comencem amb unes fotos a “La playa de las Catedrales” a Galícia.
La Platja de les Catedrals pertany al municipi gallec de Ribadeo (Lugo), limítrof amb Astúries. Es denomina així al conjunt de penya-segats que formen arcs i voltes molt curiosos, alguns amb més de 30 m. d’altura.
Quan la marea està baixa es pot apreciar caminant per la platja, les esquerdes i galeries de les roques en formar-se amb l’erosió de l’aigua. És una platja amb bandera blava, amb més de 1300 m. de sorra fina blanca i la Q de qualitat turística. En els mesos d’estiu i Setmana Santa a causa de la gran afluència de visitants, amb la finalitat de preservar aquest enclavament natural únic, s’ha de sol·licitar una reserva que la Xunta de Galícia té operativa per a tal fi. Està considerada com una de les platges més impressionants d’Europa.
Tan impressionant com esta, és la “platja de las Teresitas” a les Illes Canaries.
Las Teresitas és la platja més emblemàtica de Santa Cruz de Tenerife. Situada al poble de Sant Andrés, esta platja de sorra daurada destaca per estar poblada per multitud de palmeres, i és molt visitada.
La tranquil·litat de l’onatge, gràcies a la instal·lació de dics que atenuen les ones, la converteixen en una opció ideal per passar el dia en família i passejar per la vora.
Un altre dels llocs que ha visitat és Belém, a Portugal. En Belém destaquen els dos principals edificis de l’estil gòtic manuelino que es conserven a Lisboa: El Monestir dels Jerónimos i la Torre de Belém. Al costat d’ells, és també molt conegut el Monuments als Descobridors, homenatge als navegants portuguesos.
Ací el veiem a la famosa Torre de Bélem
La Torre de Belém és el monument situat més cap a l’oest de la zona de Belém. Fàcil d’identificar, situada en la vora del riu Tajo, data del segle XVI i va néixer com a part del projecte de fortificacions de defensa de l’estuari del Tajo. A l’origen anava a estar envoltada totalment per l’aigua, però l’avanç de la vora fa que ara només una part d’ella estiga sobre l’aigua. Es pot visitar en les hores d’obertura habituals, encara que la seua vista des de l’exterior mereix més la pena que a l’interior.
Un dels llocs més visitats d’Alemanya és el Castell de Neuschwanstein, en el sud de Baviera. Neuschwanstein és probablement el millor exemple de “castell de conte de fades” que podem veure a Europa.
Neuschwanstein completa un conjunt conegut popularment com a “Castells del Rei Boig”, declarat Patrimoni de la Humanidad. L’anomenat “rei boig” tenia fama d’excèntric, però els palaus que va imaginar com a refugis en els boscos, muntanyes i llacs de la seua estimada Baviera formen hui una de les rutes més atractives d’Alemanya.
Neuschwanstein es troba a 4 quilòmetres de Füssen. S’aconsella acudir primer al mirador situat enfront i apreciar la seva presència gairebé irreal que remitent als contes de fades (va inspirar el castell de la Bella Durmiente).
I en la mateixa Alemanya un dels monuments més emblemàtics és la Porta de Brandenburg.
És sens dubte un dels monuments més representatius de la ciutat de Berlín i per tant visita obligada ja no solament pel seu valor artístic sinó per la història que ha presenciat.
El 1933 va ser testimoni del triomf dels Nacionalsocialistes. Més tard quedaria en terra de ningú des que es construís el Mur en 1961 fins a la seva caiguda en 1989, quan es va convertir en símbol de la unitat de l’Alemanya reunificada.
Sense deixar Alemanya, una de les grans viatgeres que tenim els Suecans pel món, és sens dubte Maribel Ortells.
Esta incansable viatgera va estar a Colònia. Colònia és una de les importants ciutats d’Alemanya en la qual també es pot trobar gran quantitat d’història i tradicions així com importants edificacions i llocs d’interès turístic per als visitants.
Colònia, situada a la vora del riu Rin, és la quarta ciutat més gran d’Alemanya. Un lloc ple d’història.
Així, Colònia se situa com un dels principals punts turístics del país, rebent la visita de milions de turistes a l’any.
També va visitar el Museu del Xocolate.
El museu del xocolate, està dins de la fabrica de xocolates Lindt, i es poden veure des de les maquines expenedores antigues, fins a la descripció del procés de fabricació. Està situat en Colònia a la vora del riu Rin, és un dels mes importants d’Alemanya.
Escòcia i en concret el LLac Ness va ser una altra de les destinacions de Maribel en 2017. Prop de la ciutat de Inverness, a la zona coneguda com les Highlands (Terres Altes), trobarem el llac més famós d’Escòcia.
Encara que no és el major del país, és el més conegut gràcies a aquesta vella llegenda del monstre del llac Ness retratada en infinitat de llibres i pel·lícules.
La seua forma és allargada (té un quilòmetre i mig d’ample) i les seues aigües tèrboles tenen una profunditat considerable, aconsegueixen els 200 metres en alguns punts.
Ací la tenim al “Castillo Real de Collioure” a Perpinyà al sud de França.
El Castell Real, situat als peus del port és una peça mestra; així ho descriu l’oficina de turisme de la ciutat. Va ser construït sobre una ruïnes romanes, per als Comtes de Roussillon i els Reis d’Aragó entre els anys 1276 i 1344.
Va estar ocupat pels espanyols fins a 1642 i va ser declarat monument històric en 1922, ocupat per l’armada francesa fins a 1945. Des de 1951, és propietat del Conseil Généraldonis Pyrénées Orientals.
Ja més a prop la trobem a L’Escala, Ampúries, a la Costa Brava.
L’Escala es troba al Nord de la Costa Brava, un dels indrets de major bellesa del Mediterrani. Amb una privilegiada ubicació, visità els voltants de l’Escala, les poblacions properes, els racons i ciutats de la Costa Brava que completaren la seua estada a l’Escala.
I ara a l’Alt Palància. La comarca està situada en el domini ibèric sent un punt de transició entre els altiplans de Terol i la plana costanera valenciana, per això les màximes altures és donen en l’interior.
En la seua majoria ocupa territori de la província de València. El clima és suau al fons de la vall, però fred als zones muntanyoses.
I ara… la familia més viatgera del 2017 !!!
Xavi Coves, Elena Roldán i Alba Coves.
Començarem en les Illes Britàniques. En Primer lloc a les terres altes d’Escòcia i el LLac Ness.
Conegudes també com Highlands i situades al nord de la nació escocesa, són terres muntanyoses i poc poblades però plenes de llegendes, herois i monstres.
Si per alguna cosa destaquen és pels centenars d’històries que allí hi trobareu i pels seus preciosos paisatges, plens de verd, castells, llacs i penya-segats.
Seguim amb Belfast, la capital d’Irlanda del Nord, va ser tristament coneguda durant les últimes dècades del segle XX per ser un dels llocs més copejats per la violència a Europa a causa del conflicte entre els seus dues principals comunitats –republicans i unionistes-.
Belfast està canviant la imatge tradicional de ser una destinació que tenia com a principal atractiu el turisme polític i de conflicte i pretén convertir-se ara en una ciutat que atrau el turisme cultural i que serveix, a més, com a porta per conèixer els atractius naturals dels comtats del Nord d’Irlanda, amb la Calçada dels Gegants com a punt més destacat.
Una de les principals activitats dels turistes a Belfast és recórrer fer la ruta dels murals.
La situació dista hui molt de ser la mateixa que la de fa un parell de dècades, per la qual cosa podem moure’ns a peu per la ciutat sense por de que sorgeisca algun problema, encara que hi ha una manera molt més tradicional de fer-la que és unint-se a algun dels tradicionals taxis negres que fan el tour dels murals per l’oest de Belfast i on el conductor es para en els punts més importants de la zona i va explicant les històries dels diferents punts durant un recorregut d’una durada aproximada d’una hora.
Dublín, capital d’Irlanda i la seua Ciutat de la Literatura de la UNESCO, és un centre urbà ple de meravellosa història, restaurants, pubs i coses que fer.
Visitar Dublín és com respirar una enorme bocanada d’aire fresc.
A pesar que Dublín és una ciutat per recórrer passejant i gaudir del seu ambient, hi ha certes zones i llocs d’interès que no hauríeu de perdre-vos.
La Catedral Christ Church, també coneguda com la Catedral de la Santíssima Trinitat és la més antiga de les dues catedrals protestants de Dublín (juntament amb la Catedral de Sant Patricio).
La catedral va començar sent un petit temple de fusta creat pel rei víking Sitric l’any 1038. Posteriorment, en 1172 va començar la construcció de l’actual església de pedra, un procés que es va allargar fins al segle XIII. En 1562 la volta de la catedral es va enfonsar, portant-se amb si la parteix sud de la nau, que va ser reconstruïda durant el segle XVII.
La catedral va ser restaurada en la seva pràctica totalitat entre 1871 i 1878 i, encara que es va tractar de conservar al màxim el seu aspecte medieval, l’església va sofrir molts canvis tant en el seu exterior, com en el seu interior, finalitzat amb un estil neogòtic.
Establerta en 1592 per la reina Isabel I, TrinityCollege és la universitat més antiga d’Irlanda situada al centre urbà de la ciutat.
Situat en ple cor de Dublín i construït sobre un antic monestir agustino, el campus ocupa una superfície de 190.000 metres quadrats que componen un oasi per als estudiants.
Encara que en els seus començaments era un lloc exclusiu per als protestants, a partir de 1793 va començar l’admissió d’alumnes catòlics.
Al llarg de la història, el Trinity College ha vist passar per les seues aules alguns avantatjats alumnes que es convertirien en grans personalitats, com Samuel Beckett, BramStoker, Oscar Wilde o Edmund Burke.
La visita al Trinity College és pràcticament obligada durant un viatge a Dublín. Resulta agradable passejar pel campus contemplant els edificis que ho componen, a més de retrocedir al passat amb els llibres de l’Antiga Biblioteca, o bé contemplar la magnífica obra d’art del Llibre de Kells.
També veiem el seu viatge a Berlin, amb els llocs que un viatger no pot deixar de visitar.
La Porta de Brandebourg que ja hem comentat abans.
Davant la Catedral de Berlin amb la seua cúpula fàcilment divisable des de lluny, és un imant per als visitants de la ciutat.
Situada a la zona nord de la illa Spree, la construcció original es remunta al s. XV. En el s. XIX, els membres de la dinastia Hohenzollern, que residien en el confrontant Castillo de Berlín, van pensar que la bastant modesta Catedral Schinkel que existia llavors, ja no es corresponia amb les pretensions de la monarquia. Així que, per iniciativa del rei Federico Guillermo IV, es va decidir construir una suntuosa catedral. En 1894 es van asseure els fonaments de la representativa església i la inauguració va tenir lloc en 1905. Durant la Segona Guerra Mundial l’edifici va sofrir grans danys i fins a 1975 la RDA no va començar la restauració. Els treballs no es van concloure fins a sol quatre anys després de la caiguda del Mur, en 1993.
En el llarg Mur de Berlin conegut també com el Mur de la Vergonya i el Mur de Contenció Antifeixista, el Berliner Mauer, va ser alçat per la República Democràtica Alemanya (RDA) com a part de les fronteres intraalemanes i va romandre en peus des del 13 d’agost de 1961 fins al 9 de novembre de 1989, data en la qual va ser derrocat, encara separant a Berlín Oriental de Berlín Occidental i de la RDA.
Curiositats
– El Mur de Berlín va ser construït pràcticament en solament un dia i va aconseguir envoltar 160 quilòmetres, dividint així la ciutat de forma física.
– El Mur de Berlín va ser construït per evitar que els alemanys de l’est entraren a la zona oest.
– El Mur de Berlín es va transformar en un basural. Si els alemanys de l’oest no sabien on deixar enderrocs, els llançaven per sobre del mur, per la qual cosa es va transformar en una zona de desperdicis.
Hui en dia les pintades i murals donen vida a este mur que en una epoca va ser testimoni de moltes morts.
El Monument als jueus assassinats d’Europa també conegut com a Holocaust-Mahnmal o Monument de l’Holocaust, és un monument que recorda Berlin als jueus víctimes de l’Holocaust.
Es tracta d’un camp inclinat de 19.000 metres quadrats cobert per una reixeta quadriculada en la qual estan situades 2.711 esteles o lloses de formigó. Estes lloses tenen unes dimensions de 2,38 m de llargària i 0,95 m d’amplària. La seua alçada varia des dels 0,2 m als 4,7 m. Estan organitzades en fileres, 54 d’elles de nord a sud i 87 d’est a oest, amb angles rectes però lleugerament tortes.
I acabem a Itàlia.
Encadenant-se sobre 18 quilòmetres de penya-segats dentats, Cinque Terre és un conjunt de cinc localitats de gran bellesa, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Cinque Terre és un dels tresors millor guardats d’Itàlia, una porció de terreny suspès entre la terra i el mar que no deixa indiferents als seus visitants. La zona encara conserva el seu encant d’antany i els agricultors continuen treballant en els empinats terrenys com ho han fet durant segles.
Poblets de les Cinque Terre
Aquests són els pobles que les componen:
Monterosso: Situat en un petit golf natural en la part més occidental de les Cinc Terres, Monterosso és la localitat més poblada de les Cinque Terre i compta amb les platges més extenses de la zona.
Vernazza: Localitzat al nord de les CinqueTerre, Vernazza és un bell poble mariner en el qual les antigues cases de colors s’agrupen al costat de sorprenents penya-segats. Compta amb un atractiu port natural, un antic castell i una encantadora església localitzada al costat del mar.
Corniglia: Assentat sobre un escarpadopromontori de 100 metres d’altura, Corniglia és el poble més elevat de les Cinque Terre i es troba envoltat per un majestuós paisatge de vinyers i olivares.
Manarola: Amb un caràcter colorit i animat, Manarola és el més antic de la Cinque Terre i a més de rebre una gran quantitat de turistes encara conserva com a pilars bàsics per a la seva economia la pesca i la viticultura.
Riomaggiore: Riomaggiore és un tranquil poble de pescadors amb caràcter pintoresc en el qual resulta un autèntic plaer perdre’s per les seues colorides i empinades “callejuelas”.
Una excursió imprescindible. Les Cinque Terre es troben a uns 160 quilòmetres de Florència, per la qual cosa resulten una destinació ideal per a una excursió d’un dia.
I per concloure estos viatges de 2017, no podíem faltar nosaltres, Tere i un servidor, (Vicent Baldoví) que enguany hem rodat per la Península Ibérica i hem aprofitat els dies de descans.
Començarem amb una eixideta per Pasqua a Alcalà del Júcar i Albacete.
Alcalá del Xúquer es troba situat en el nord-oest de la província d’Albacete, englobat dins de la comarca de la Manchuela. Va ser declarat conjunt Històric-Artístic en 1982.
És un dels pobles més espectaculars i pintorescs de la província d’Albacete; la seva situació i l’excepcional paisatge que formen la falç del Xúquer, fan que quan apareix davant els nostres ulls, sentim la necessitat de detenir la marxa per poder-ho contemplar en tota la seua grandiositat. Les seues cases d’arquitectura popular, excavades a la muntanya, s’adapten al terreny en carrers estrets i empinades.
Ací estem amb els nostres amics, Paco, Mari Carmen, Daniel i Raquel.
La peculiar situació del poble permet que la majoria de les cases estiguen excavades a la pròpia muntanya, amb coves de tal longitud que arriben fins a l’extrem de la penya sobre la qual s’assenta la vila.
També visitarem altres pobles, entre ells la Recueja.
La Recueja és un municipi a la província d’Albacete, dins de la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. Està situat a la comarca de la Manchuela i és travessat pel riu Xúquer. Es troba a 53 km de la capital provincial i a 11 km d’Alcalá del Xúquer.
En estiu férem una escapadeta a Galícia, de dalt a baix recorreguérem esta Comunitat per gaudir dels seus encants i a més de la magnífica gastronomia.
Imprescindible la visita a la Catedral de Santiago.
La Catedral de Santiago és la gran obra del mestre Mateo.
En el lloc en què es va trobar, l’any 813, el sepulcre de l’apòstol Santiago va començar a alçar-se al segle XI una magnífica catedral. Un artista genial, el mestre Mateo, esculpiria una obra mestra de l’art romànic espanyol: el pòrtic de la Glòria.
La construcció de la catedral de Santiago de Compostel·la es va iniciar en 1075 i va sofrir nombroses remodelacions al llarg del temps. La façana del Obradoiro, en la imatge, va ser realitzada per Cases Novoa al segle XVIII. Ara està en remodelació i està previst que s’acabe en 2018.
També tenim temps per a degustar la bona cuina i la cervesa gallega més famosa. Ací estem a la Cerveceria més gran i bonica que mai havia vist, la de “Estrella Galicia”
Recorrent amb el cotxe molts quilòmetres, vam parar a la “platja de les Catedrals”
Esta platja està situada al municipi de Ribadeo, a la costa de la província de Lugo, al mar Cantàbric. Es troba a uns deu quilòmetres a l’oest d’aquesta població. Va ser declarada Monument Natural per la Conselleria de Medi Ambient de la Xunta de Galícia. Un relleu aconseguit amb l’erosió del vent i de l’aigua salada.
Una platja d’una increïble bellesa, que per poder-la visitar i gaudir d’un passeig entre els seus passadissos de sorra entre les roques i entrar dins les coves, és necessari fer-ho quan la marea és baixa, ja que sinó no és possible accedir perquè la platja queda completament coberta d’aigua.
Aprofitant la proximitat de Portugal, ens vam arrimar a una de les seues ciutats més importants, Porto.
Porto és una ciutat vibrant i fascinant que està convertint-se ràpidament en un de les destinacions turístiques més valorades d’Europa. La ciutat compta amb una llarguísima història, una diversitat d’interessants atraccions turístiques i una animada vida nocturna. A Porto hi ha una infinitat de coses que veure i fer, per la qual cosa és una ciutat que atrau a una àmplia varietat de visitants diferents.
Entre els molts atractius que té Porto, destaca la Llibreria Lello, una llibreria situada en ple casc històric amb un interior impressionant que atrau a centenars de visitants tots els dies.
La llibreria Lello va ser inaugurada l’any 1906, per la qual cosa ja compta amb més d’un segle d’existència. Encara que corre el rumor que algunes escenes d’Harry Potter van ser rodades ací, no és cert. La llibreria Lello no apareix en cap de les pel·lícules, però J.K. Rowling va viure durant algun temps a Porto, i sí va poder inspirar-se en ella per crear la llibreria fictícia del carreró Diagon.
I fins ací este llarg recorregut, de Nord a Sud, d’Est a Oest. Per tots els Continents, per infinitat de païssos, per Terra, per Mar i per Aire. Per llocs coneguts, altres per transitar.
Allà on anem sempre hi haurà un suecà o suecana pel món !
Us espere l’any que ve amb més fotos i més viatges.
Suecans… Suecanes pel món, ha estat un plaer.
Recordeu fer-se fotos amb la samarreta i enviar-les a la pagina de facebook de Suecans pel món.
Vicent Baldoví
Suecans pel món 